Quasibé tothom passa per l’escola i després va a parar al món laboral, o sigui, a la vida real, on malauradament no sempre hi ha examens de recuperació ni professors comprensius perquè hem passat una mala nit i no podem fer l’examen en condicions.

Molts de nosaltres estem des dels 3 fins els 16 anys com a mínim, anant a l’escola i, segons el meu humil criteri, és massa temps seguint un mateix sistema de funcionament. M’explicaré. El sistema educatiu actual es basa, majoritàriament, en aprendre uns continguts que cal reproduir fidelment en els examens. Si no tens memòria o tens poca capacitat retentiva lectora o matemàtica, suspens. Deixeu-me dir que això em passava a mi quan estudiava. Per tant, era un mal estudiant, i en conseqüència, mai faria res a la vida. Per sort no ha estat així.

Em fa l’efecte que malgrat els super innovadors crèdits de sintesi, sortides culturals i altres recursos que es fan servir a l’escola, si no aprens exactament els continguts de l’assignatura, suspens. De moment és així perquè no hi ha altres elements per avaluar l’aprenentatge, o si més no, no s’utilitzen massa o no compten tant.

Quin és el problema? Doncs que quan et fas grandet veus que molts dels emprenedors que coneixes éren mals estudiants i molts d’ells fracassos escolars tipificats. En canvi, els que retenien bé la informació, els ha passat dues coses; o han fet professions on aquesta habilitat és molt necessària, com metges, advocats, etc. o són treballadors amb una titulació però amb molt poca iniciativa, capacitat per innovar i amb poques ganes d’aprendre. Estan còmodes amb el que tenen i veuen i per tant no cal canviar res i perdre la seguretat obtinguda. Sé que són afirmacions molt generalistes, poc demostrables, i per sort amb moltes excepcions, però la meva percepció sovint és aquesta.

Perquè explico tot això? Doncs perquè no pot ser que a l’escola no es treballi prou l’emprenedoria (que no vol dir muntar una empresa) si no tenir una actitut generadora de valor, de tenir idees i a més a més tenir la valentia de passar a l’acció i fer-les realitat, de ser capaços d’acceptar el propi fracàs com un punt de partida del següent èxit, etc. Ells han après que si suspens, ets un fracassat. I no hauria de ser així. La lectura hauria de ser: com que no has superat aquest llistó, cal que t’esforcis més la propera vegada per superar-lo. Perquè algú faci això li cal motivació, i moltes vegades no sabem com fer-ho, sobretot amb els alumnes que no són aprenedors, si no emprenedors.

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies