Noves tecnologies i vells remeis

telefons colors

Fa temps que parlem de noves tecnologies i és un concepte que cada vegada fluixeja més. Segurament que a mitjans del segle dinou quan Antonio Meucci va inventar el telèfon i en altres moments al llarg de la història, la gent d’aquell temps pensessin que allò era una nova tecnologia, tot i que segurament no l’anomenaven així. 

Les noves generacions en cada moment sempre han pensat que éren millors que les anteriors i que el seu progrés era el màxim a que la raça humana podia aspirar. Amb el temps sempre es va demostrant que no és ben bé així. Ara ens està passant el mateix. Com podien viure fa 100 anys sense mòbils aquella gent? és increïble! però si no debien ser feliços!

Per sort la felicitat no té un únic secret i cadascú intenta trobar-la com pot, però quan la felicitat creiem que depèn de si tenim o no un aparell electrònic, tenim un problema. Els aparells, com bé se sap, tenen obsolescència programada i per tant, en principi, moriran molt abans que nosaltres. És absurd estimar un telèfon o una televisió perquè no ens acompanyarà molts anys però, tot i així, desitgem poseir-los amb gran delit.

En realitat, i no dic res nou, ens és completament igual aquell aparell, però fa que semblem feliços davant dels altres i això ens fa sentir estimats i importants. El problema? Doncs la frustració de no poder tenir un d’aquests dispositius ens fa infeliços massa ràpid. El cost, mai més ben dit, de tenir aquestes píndoles caduques de felicitat, és massa alt per les nostres butxaques.

Jo que em dedico tot el dia a parlar de tecnologia, sempre penso que en fem un gra massa de totes les novetats que van sortint, però com que veig a la gent contenta amb la seva felicitat temporal, miro de que com a mínim sigui plena i la facin servir amb coneixement. Quan la gent gran et diu, -Noi per curar el costipat fes bafus de menta! penso, és que és clar no hi ha cap app que et pugui curar la febre o el mal de coll…i sempre ha estat així. La gent gran té moltes virtuts però n’hi ha una d’especial que m’agrada molt. La memòria històrica. Quan algú ha viscut tants anys i ha vist tantes coses i tants invents, deu pensar que tot el que ha anat sortint al llarg de la seva vida, tecnològicament parlant, no l’ha fet més feliç. Li ha fet certes coses més fàcils? Si, és clar. Però no necessàriament més feliç, DE VERITAT.

Doncs ara la veritable saviesa no la tenen les apps, la seguim tenint als nostres cervells i això no hem d’oblidar mai. Per moltes apps que fem i aparells que inventem, mai superarem els remeis i consells de les àvies que alhora no entenen res del món dels mòbils ni falta que els hi fa.

Compartir a les xarxes:

Pau Font