Vols muntar un negoci?

És habitual en el nostre entorn sentir parlar malament dels “jefes” o dels empresaris, sovint perquè els considerem poc qualificats per liderar el projecte o perquè suposem que actuaran de mala fe cap als treballadors. És innegable que hi ha gent de tot tipus però m’agradaria trencar una llança a favor de les persones que tenen la valentia, sí la valentia, d’engegar un projecte empresarial o negoci. 

La definició del DIEC per a mi és queda molt curta. Persona que dirigeix o que té part en una empresa. Persona que té al seu càrrec d’executar certs treballs, de subministrar quelcom, de dirigir certs serveis”. És una definició funcional operativa que obvia molts altres elements que té un empresari/ària, segons el meu punt de vista.

Què és un empresari/ària

Un empresari per a mi és una persona que creu que una idea pot ser exitosa, canviarà el món i pot generar diners. A tal efecte decideix arriscar i abocar gran part del seu patrimoni econòmic i, per anar bé, gairebé tot el seu personal. 

Quan comences a muntar una empresa TOT són problemes, costos i patiments. Sobretot els dos primers anys. En molts casos estàs sol, no pots contractar personal i t’ho has de fer tot tu mateix. Aquesta fase és molt insatisfactòria però s’ha de passar. Si superes aquest període inicial tens moltes més opcions de que la cosa sigui reeixida, si amb dos anys no vas bé, el millor és tancar.

És molt habitual començar una empresa sense tenir sou i això no es pot allargar massa perquè, a banda que has de viure, estàs falsejant l’èxit de la proposta. Si et surten els números però tu no cobres, no ho estàs fent bé. 

Les PIMES a Catalunya

Les famoses PIMES (Petites i mitjanes empreses) representen el 99,8% de les empreses catalanes, el 62% del VAB (valor afegit brut) català exceptuant l’administració pública, defensa i Seguretat Social, i el 70,1% del total d’ocupació. (veure font)

Una PIME és aquella empresa que té menys de 250 treballadors, la seva facturació no supera els 50 milions d’euros i el seu balanç general és inferior a 43 milions d’euros, però en realitat el 98% de les pimes catalanes tenen menys de 50 treballadors, i si anem més al detall, el 95% menys de 10. 

Si desgranem aquestes dades veiem el següent:

Per tant si estem parlant de que gairebé el 95% de les empreses catalanes tenen menys de 10 treballadors, visualitzeu mentalment quin tipus d’empreses poden ser. No són ni Googles, ni La Caixa, ni Mango…són autònoms, botiguers, petits despatxos i gent que fa serveis al detall. Aquesta és la realitat del país. Jo sempre dic, amb to irònic, que som un país de botiguers, on cadascú té la seva paradeta i intenta sobreviure. Som poc de la cultura de fer unions de petites empreses per crear-ne d’altres més grans, i això és competitivament poc eficaç.

Aquell qui ha provat de muntar un negoci sap que no és gens fàcil, i que 9 de cada 10 negocis que es comencen, es queden a mig camí. Per tant hi ha molta gent que no aconsegueix ser empresari. Perquè deu ser tant difícil doncs?

Perquè no funcionen alguns negocis

El problema dels negocis que no funcionen per a mi és en general la mala percepció inicial que es té de l’èxit que tindrà una idea. Mireu, sobre el paper tot és molt bonic i la realitat és una altra. En el procés de creació d’una empresa poc gent fa un anàlisi crític real d’aquella idea, acostumem a autoenganyar-nos i fent números molt optimistes que després no es poden cumplir.

Per anar bé, cal fer una previsió econòmica inicial tenint en compte els màxims costos que hauràs d’assumir, contrastat amb els mínims ingressos si la cosa no va tant bé com esperaves al principi. El resultat d’aquesta operació et donarà el temps que tens per poder aguantar amb pèrdues i quin és el punt de dolor on hauries de tenir beneficis. Si no ho comptem així, ens estem fent un flac favor. Un cop fet això sabràs que tens, per exemple 10 mesos de coll per poder començar a “guanyar diners”.

Segur que haureu pensat veient algunes botigues que s’obren al vostre barri, “aquests no duraran gaire”. En la majoria dels casos, al cap d’uns mesos, comprovem que era així, i en molts pocs casos ens equivoquem. Llavors doncs, QUÈ tenen al cap les persones que arrisquen tant obrint aquell negoci? costa d’entendre.

El càlcul màgic abans d’obrir un negoci

De fet hi ha un càlcul molt ràpid de fer per veure si un negoci (petit) pot funcionar i jo crec que molta gent no el fa abans de muntar-lo. És aquest:

QUIN és el màxim de vendes / facturació pots fer si vens TOTS els teus productes en un mes, per exemple? 3.000 €? ok. Quins costos fixos tens cada més, local, personal, suministres, materies primeres, etc.? 2.500 €? doncs això no funcionarà segur. Perquè? doncs perquè la majoria de mesos no vendràs TOTS els productes que tens i, si ho fas, només guanyaràs 500 €. Dic només perquè en un negoci hi ha imprevistos, reparacions, indemnitzacions, impagats, nous impostos, etc.. que cal assumir amb aquest suposat marge.

El gran problema de les empreses és el cash flow o tresoreria, el fet de tenir liquiditat per poder pagar quan toca. Cobrar, no sempre es cobra quan toca, i per tant cal tenir diners per assumir despeses i compres, o no podràs funcionar. Els bancs tenen pòlisses de crèdit i altres serveis financers que ajuden temporalment a poder assumir això, però el millor és dependre de tu mateix i això no es fa amb marges petits.

Algú pensarà que sóc exagerat però parleu amb gent que tingui negocis i us ho explicarà. És molt complicat sobreviure.

Elements a tenir presents per muntar un negoci

El primer que et cal és elaborar bé un argumentari del que vols fer, contrastar-lo amb gent que no siguin del teu entorn proper, i si després de tot això, la idea segueix en peu, mirar quina és la millor manera per tirar-ho endavant. Has d’estar disposat a acceptar crítiques, fins i tot destructives, perquè un cop engegis la realitat serà molt més dura que les opinions que t’han donat.

A nivell econòmic, d’entrada per iniciar un negoci és mala estratègia tirar de diners de familiars i/o amics. El més possible és que no els hi puguis tornar i perdràs l’amistat. Per tant has de veure com pots aportar tu el capital inicial. Si no el tens, potser no has d’emprendre un negoci encara i et cal fer diners treballant per altres, i mentrestant anar madurant la idea. Si tens capacitat econòmica, o la inversió és assumible per a tu, fes el càlcul màgic explicat en un paràgraf anterior, i tira endavant.

Per tirar endavant un negoci, a banda de temes legals, cal pensar MOLT bé l’estratègia comercial, o sigui QUI et comprarà el que ofereixes i quants diners estan disposats a pagar per allò. Posteriorment caldrà que elaboris arguments de venda per convèncer a aquest col·lectiu. No facis el que a tu t’agradaria sentir, si no el que els teus possibles clients necessiten rebre per comprar el teu producte o servei. Aquest error és molt freqüent. Mireu enfora no endins.

És MOLT important que vagis controlant els ingressos i sobretot les despeses des del primer dia encara que no moguis gaire diners. T’adjudarà a tenir la mecànica depurada per quan moguis quantitats superiors. Deixa’t aconsellar per un gestor a nivell legal i tu centra’t en el que domines.

**Si malgrat tot decideixes tirar endavant una negoci, et desitjo tota la sort del món, però la sort té poc a veure amb els negocis, cal a part de tenir una bona idea, perseverància, constància, il·lusió, capacitat i treball. La resta arribarà sol.

Compartir a les xarxes:

Pau Font