Anar a l’escola és important per diversos motius; el primer descobrir que hi ha coneixement que no s’aprèn a casa, que hi ha coses més enllà del que tens aprop i que no totes t’agraden. L’escola hauria de despertar la curiositat i les ganes d’aprendre allò que no és necessariament imprescindible per viure, vull dir, és evident que hem d’aprendre a caminar, a parlar o a respirar per sobreviure, però en principi fer matemàtiques o història, per dir-ne unes, no . La raça humana va viure molts anys sense fer cap assignatura concreta. S’aprenia dels adults i de l’experiència i no es donaven títols.  

També és important anar a l’escola per la sociabilització que comporta conviure amb companys/es que són diferents a tu, t’obliga a reposicionar-te constantment, a acceptar o no les diferències, a lluitar, a comparar-te amb els altres, a tenir adults a prop que no són de la teva família, créixer, etc. fins aquí estarem d’acord.

Els títols etiqueten als col·lectius

El problema és més tard quan a canvi d’anar a l’escola o a la universitat et donen un títol. Els títols són convenis establerts per l’Estat, que teòricament certifiquen el grau d’aptitud que tens com a persona. Aquí comença el problema. D’entrada tots sabem que dins d’una classe hi ha molts diversos tipus de persona tant intel·lectualment com d’actituds i capacitats, PERÒ totes obtenen el mateix títol, per tant s’iguala als éssers en un grup uniforme cada certs anys al final de cada etapa. L’escola actual, per sort, vetlla més per aquestes altres capacitats de l’individu, però oficialment el títol és el mateix. 

El mercat laboral

Quan vas al mercat laboral t’adones que el primer que et pregunten és de quin tipus ets, o sigui, quins títols tens. I amb això anem tirant. Pel camí va quedant gent amb capacitats molts interessants i importants per moltes professions però que no van ser capaces d’assolir acadèmicament aquell guardó. Què passa amb aquesta gent? doncs la majoria acaben fent feines, anomenades menors, perquè les normes socials els diuen que ells/es no són prou vàlids per aspirar a més.

Per sort n’hi ha molts que trenquen aquestes barreres i, lluitant molt, aconsegueixen tenir èxit professional ple. M’agradaria veure’n alguns exemples per tal d’inspirar a tothom a treballar fort i lluitar pels seus somnis. TOTHOM és vàlid per alguna cosa i sentir de petit que no pots formar part del sistema perquè no tens títols és un calvari.  

Gent que no té cap titulació superior i que formalment no serien aptes:


FERRAN ADRIÀ (Cuiner)
Volia estudiar la carrera d’empresarials, però als 18 anys deixa els estudis a mig grau d’FP per dedicar-se a fregar plats. Posteriorment comença a aprendre a fer de cuiner des de baix fins arribar a ser el millor cuiner del món.

https://elbullifoundation.com/biografia-ferran-adria

LEO MESSI (Futbolista)
Ja a Barcelona estudia a l’escola Lleó XIII, per on han passat molts jugadors de la masia, però a 4rt d’ESO decideix deixar els estudis per dedicar-se plenament al futbol. 
https://ca.wikipedia.org/wiki/Lionel_Andr%C3%A9s_Messi

AMANCIO ORTEGA (Empresari tèxtil)
Nascut a un poblet de Lleó, de ben petit es va haver d’espavilar i va començar a treballar de repartidor d’una botiga de camises i posteriorment a una merceria. Als 12 anys va deixar els estudis. És l’home més ric d’Espanya i un dels homes més rics del món.
https://www.biografiasyvidas.com/biografia/o/ortega_amancio.htm

GEORGE CLOONEY (Actor)
No li agradava estudiar i tenia la idea clara de ser jugador professional de beisbol però, als 16 anys va veure que no ho seria. Com que el seu pare era un important periodista de TV, es va apuntar a la universitat de Kentucky per fer periodisme però en poc temps ho va deixar per ser actor. Els primers anys va guanyar-se la vida venent sabates i recollint tabac en plantacions. 
https://www.biography.com/people/george-clooney-9251385

STEVE JOBS (Empresari tecnològic i visionari)
Després d’acabar l’institut, tenia curiositat per la tecnologia i va matricular-se la universitat Reed College a Portland (Oregon) on va durar 6 mesos, després va anar d’oient 18 mesos més però no va aconseguir cap títol. 2 anys després troba feina de tècnic a l’empresa de videojocs Atari Inc. La història posterior ja la sabem.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Steve_Jobs

WALT DISNEY (Productor, director, guionista i animador)
De familia de grangers, inquiet i somiador, era un molt mal estudiant. No assistia gaire a classe perquè feia de repartidor de diaris i s’adormia. Quan hi anava estava tot el dia fent gargots en un paper. De ben jove es converteix en copropietàri d’una empresa de begudes carbonatades, a més a més ajuda al seu pare i a la tarda va a l’institut. Als 18 anys abandona l’institut per allistar-se a l’exèrcit, però no l’agafen. Falsifica la seva edat i s’apunta com a conductor d’ambulàncies. Als 19 anys troba feina fent anuncis per revistes i diaris i posteriorment crea una empresa gràfica que no acaba funcionant. Als 21 anys funda una nova empresa de curtmetratges que al cap d’uns anys es convertirà en Disney.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Walt_Disney

THOMAS ALVA EDISON (Inventor)
Als 7 anys el seu professor el considera un hiperactiu estúpid perquè fa massa preguntes i no aprèn ràpidament. El treuren de l’escola i a la seva mare decideix formar-lo a casa. Als 10 anys munta el seu primer laboratori personal, treballa repartint diaris, begudes, cigarrets i caramels i amb aquests diners compra una premsa d’impremta per fer un minidiari setmanal. Posteriorment prova diversos negocis i finalment als 37 anys crea el gran imperi Menlo Park amb laboratoris d’investigació i creació de patents.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Thomas_Alva_Edison

CARLES FRANCINO (Presentador de ràdio i TV)
Tot i que va iniciar la carrera de periodisme a la universitat la va abandonar perquè va trobar feina a Ràdio Tarragona. Posteriorment va passar per la Cope i per la Cadena Ser, abans de ser un dels membres de l’equip creador de Canal Plus. Ha fet una llarga carrera com a “periodista” però en realitat no té cap títol que ho acrediti.

WOODY ALLEN (Cineasta)
Als 14 anys aprèn a tocar el clarinet i als 16 ja comença a escriure acudits al The New York Post. Els 18 anys fa cursos a la universitat però al cap d’un any abandona els estudis perquè vol dedicar-se a escriure guions de ràdio, tv i acudits. 
https://ca.wikipedia.org/wiki/Woody_Allen


Un parell de reflexions finals

En cap cas defenso que no cal estudiar a la vida ni que ser ignorant sigui el camí, simplement vull fer palès que EL TALENT no el dóna ni el treu un títol, és un conjunt de moltes coses. Fixeu-vos que molts d’ells són perfils on la creativitat hi té un paper molt important i potser l’escola no estava preparada per atendre aquestes persones. Ho està ara? 

Per altra banda tots aquests cracks van saber trobar camins que els van portar a l’èxit, per tant PERQUÈ les empreses només contracten gent amb títols? no volen Steve Jobs, Woody Allens o Leos Messi? reflexione-m’hi.

foto

Disseny de foto y copyright – Pau Font

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies