Infància

Nascut al barri de l’eixample de Barcelona el 1973, vaig tenir una infància normal amb les seves llums i les seves ombres com tothom. En la meva primera etapa educativa vaig ser un petit desastre, no per manca de capacitats, si no perquè no m’interessava massa estudiar. Sempre estava pensant en altres coses i projectes que anys més tard s’anomenarien emprenedoria. Malgrat vaig anar a bones escoles, com Lestonnac, pocs professors/es dels que vaig tenir em van despertar les ganes d’aprendre allò que m’explicaven i va ser una mica tortuós treure-m’ho tot, però al final ho vaig aconseguir. 

Era un noi força tímid i poruc fins que als 11 anys em van apuntar a teatre a l’escola. Va ser un canvi radical en la meva personalitat i això d’interpretar personatges que no eren jo, em va permetre perdre la vergonya fins a data d’avui que faig conferències davant de milers de persones i no em tremola la veu. Quines coses té la vida!

Adolescència

Posteriorment vaig estudiar FP de telecos als Salesians de Sarrià, una molt bona escola, pero encara no sé perquè ho vaig fer, suposo perquè el meu pare es dedicava a això i era el més fàcil. Per sort a 5è, l’últim curs de l’FP, vaig descubrir el món audiovisual i em va meravellar tant que es va convertir en la meva professió. Amb dos alumnes més vam muntar una miniproductora de l’escola i vam començar a fer vídeos. Gràcies a això vam participar en alguns concursos fins i tot a nivell internacional de vídeos d’escoles. Tots 3 ens vam apuntar a un curs de tècnics d’explotació d’equips que feia Televisió de Catalunya, i vam aprendre molt. Durant les pràctiques jo estava en equips de rodatges exteriors de sèries, rodant Nissaga de poder i d’altres, va ser molt divertit. 

Paral·lelament no sabia si anar a la universitat, per una banda tothom em deia que és el que s’havia de fer, però jo estava cansat d’estudiar i volia començar a passar a l’acció al món laboral que estava descubrint. I això és el que vaig fer. Com que a Telecos en el dibuix tècnic era bastant potent, la primera feina van ser 4 anys de deliniant projectista a una empresa de projectes contraincendis on vaig aprendre moltíssim sobretot a com es gestionava una PYME. Era una esponja i tenia un director excel·lent que em va permetre equivocar-me i aprendre, tot un luxe.   

Després d’això com que fer de deliniant no era el meu objectiu a la vida, m’en vaig anar a treballar a la televisió local de Sant Cugat on vaig fer de tot com a tècnic, càmera, telenotícies, reportatges, spots, retransmissions, etc. allà també vaig aprendre com no s’havien de fer les coses.

Món laboral

Tenia uns 23 anys i ja volia muntar una empresa. Vaig fer el logo, els documents i em vaig gastar tots els meus estalvis amb comprar-me un equip de vídeo de l’època, un ordinador, càmera, taula de so, etc. de seguida em vaig adonar que amb allò no podria competir amb una productora de veritat però em va servir per aprendre l’ofici de muntar vídeos. Per complementar això vaig fer un curs al CEV de postproducció de vídeo que em va anar molt bé. 

Una de les meves altres passions era el món del lleure, havia anat a un agrupament escolta de nen i també havia fet de monitor i director d’activitats, i durant aquest període em vaig dedicar plenament a això. Vaig començar treballant a l’oficina de serveis generals de Escoltes i Guies de Catalunya i posteriorment a la Fundació Pere Tarrés, gestionant activitats d’educació ambiental per a escoles, camps de treball i altres projectes. Va ser una època interessant on vaig poder viure experiències molt enriquidores. 

Durant aquesta mateixa etapa vaig iniciar una tímida carrera artística com a guitarrista, baixista i cantant, que s’allargaria durant 15 anys fent més de 1.000 bolos com a professional, tant d’animació infantil, orquestra, rock, gospel, country i altres estils.

Vaig arribar a viure de la música, cosa que no tothom pot dir i va arribar un moment que vaig decidir muntar una empresa, Mira Management SL, per poder gestionar tots els 150 bolos que feia cada any i també els d’altres artistes.

Tenia 30 anys i em sentia amb la força de poder-ho gestionar. L’empresa es va ampliar amb un departament d’esdeveniments per a empreses i creació d’espectacles a mida, i muntàvem tot tipus de shows arreu. Una època molt trepidant on vaig fer una carrera com a productor d’espectacles. 

El 2007, vaig poder unir dues de les meves passions, l’espectacle i l’audiovisual, transformant l’empresa que tenia a Mirapro Group. Teníem un departament d’espectacles, un de producció de publicitat, un d’organització d’esdeveniments i un de continguts digitals. Vam ampliar molt la plantilla i vam canviar de local a un de més gran. Va ser una època de màxim rendiment perquè teníem clients molt importants i no podíem fallar. Va anar molt bé fins que va arribar la crisi, havíem aguantat molt, però ens van començar a tancar clients que plegaven per no aguantar-la. Ens va afectar i vam haver de reduir la dimensió però vam poder continuar.

 

 

pau_parlament_thumbJo que seguia sent una persona inquieta, vaig començar a fer xerrades, conferències i altres activitats públiques que em van permetre conèixer molt bé el sector i ser una mica conegut en alguns àmbits tecnològics i educatius. També vaig cofundar i presidir Catalunya Apps, la primera associació d’empreses i professionals de les apps de Catalunya. Va ser un repte gran però, anys després, encara segueix funcionant amb més de 40 empreses del territori. Gràcies a la meva activitat pública i empenta, em va fitxar la Fundació Jesuïtes Educació per tal de liderar un canvi radical metodològic dins de la formació professional. Era tot un repte i tenia ganes de tirar-ho endavant però encara tenia l’empresa funcionant i no volia deixar penjat un projecte que m’havia ocupat 12 anys de la meva vida. Finalment vaig acceptar el nou repte que m’ha ocupat els últims 4 anys. 

Actualitat

Des de principis de setembre de 2018 estic buscant un nou repte laboral per tal de poder abocar totes les meves capacitats i passions. Busco alguna cosa entorn de la comunicació, l’audiovisual, l’educació, el món social, com a director o com a productor. Paral·lelament segueixo fent ràdio, conferències i altres projectes perquè no puc estar quiet. El món de la formació també m’agrada molt i donar classes a màsters o cursos per a empreses també s’em dóna bé.